Fa uns dies que caic en la temptació de comprar garlanda (del Pla, la més bona que hi ha) per berenar. Ja sé que mai podré igualar tan preuada garlanda, però ves, si faig quelcom que més o menys m’ho recordi, jo ja me’n sentiré satisfeta ^^
El que he fet en aquesta recepta és aprofitar la del tortell de reis i fer-hi petites variacions. Mica en mica anirem ajustant quantitats i procediment, com sempre.
Ingredients:
180g pasta mare d’espelta integral hidratada al 100%, activa
50g llet
25g licor d’anís
1 o 2 ous (segons la mida)
50g mantega
25g llard
100g farina integral d’espelta
200g farina de força
80g sucre
1 culleradeta rasa de Psyllum
1 pessic de sal
1 pell de llimona ratllada
1 culleradeta rasa de canyella
2 culleradetes de coriandre sencer
2 culleradetes d’anís/matafaluga sencer
una mica de nou moscada
Elaboració
Molem el coriandre i l’anís
Posem tots els ingredients a la panificadora i programem programa Masa (dura 1h50min).
Fem un farcell, bolegem, fem un forat per donar forma de tortell, el posem en un paper de forn i el pintem amb oli. Ho tapem amb un bol ben gros i ho posem sobre la iogurtera deixant que llevi unes 3h.
Pintem amb ou, hi posem sucre i cap al forn: 5′ a 200º i 25′ a 180º.
Per fi, una alternativa a la tonyina de llauna, amb oli bo i un sabor que no deixa indiferent. Ara sempre que tinguin bonítol a la peixateria no ho dubtaré gens: és facilíssim preparar-ne un i el pots desar a la nevera molts dies. És ideal per complementar sopars, berenars, etc.
Ingredients:
1 bonítol
1 got d’oli d’oliva verge extra
1/2 got de vinagre
2 o 3 dents d’all
sal (sense escatimar)
unes boletes de pebre negre
3 o 4 fulles de llorer
pimentón de la vera
Elaboració:
En una paella fonda, posem a escalfar l’oli, vinagre, sal, llorer, pebre (el pimentón el posarem cap al final).
Netegem el bonítol: treiem cap i budells, obrim pel mig, seleccionem lloms sense espines i els partim pel mig.
Quan l’escabetx ja ha bullit una estona i s’hagi evaporat bona part del vinagre, hi afegim el pimentón. Al cap de poc, ja podem fregir-hi els lloms de bonítol.
Posem el peix en un pot de vidre i ho cobrim amb l’escabetx.
El confinament és el que té, que et fa posar les piles! Ens estàvem quedant sense llevat, i hem hagut de passar a l’acció.
La massa mare la vam fer seguint un tutorial per fer-la en 3 dies amb l’ajuda d’un router:
I el primer pa l’hem fet seguint la recepta de l’Iban Yarza:
Anoto aquí els passos que hem seguit per fer el nostre primer pa de massa mare, i anirem ajustant cosetes per aconseguir millors (si és que es pot!) resultats.
Ingredients (en construcció):
200 g de massa mare activa
500 g de farina integral d’espelta
325 g d’aigua
7 g de sal
Elaboració:
Refresc de la massa mare
Treiem 100g de MM de la nevera
Alimentem amb 100g de farina i 100g d’aigua.
Deixem reposar 3-4 hores.
Mescla + autòlisi
Prenem 200g de MM i desem la resta en un pot a la nevera.
Desfem la MM amb l’aigua, i hi barregem la farina.
Deixem reposar 30 minuts (autòlisi).
Pastat + primera fermentació
Afegim la sal.
Pastem durant uns 10 minuts (pastat francès).
Deixem reposar 3-4 hores (primera fermentació). Durant aquest repòs, anem fent uns plecs com si fos un tríptic, cada mitja horeta.
Preformat/format + segona fermentació
Enfarinem la superfície de treball que queda més lluny de nosaltres i hi aboquem la massa procurant que tota ella quedi enfarinada per sota.
La portem cap a nosaltres i en fem un farcell.
La bolegem.
Posem un drap en un bol recollit, enfarinem bé i hi posem la bola amb el cul a sobre.
Tapem bé amb una bossa i deixem reposar 12-14 hores a la nevera (segona fermentació).
Tall + cocció
Treiem el pa de la nevera i preescalfem el forn a 250º amb opció “dat+baix” amb una safata plana amb força poder calorífic recolzada a la guia inferior, i una safata amb cargols/rosques o pedres volcàniques a baix de tot.
Escalfem un got d’aigua.
Aboquem el pa amb cura sobre un paper de forn i sobre una safata o taula plana (ens servirà de pala per posar el pa al forn).
Fem uns talls amb el ganivet del pa.
Escollim l’opció “baix”.
Posem el pa al forn i aigua a la safata de vapor.
Deixem coure durant 20 minuts.
Retirem la safata de vapor, escollim opció “dalt+baix” i abaixem la temperatura a 230º. Deixem coure 15 minuts.
Abaixem la temperatura a 210º. Deixem coure 15 minuts.
Treiem el pa del forn i el deixem refredar en una reixa alçada durant 0,5-1h.
Proposta d’horari, per menjar el pa l’endemà al matí:
(opcional) vespre del dia abans: alimentar la MM. Això reduiria el temps de repòs després de la segona alimentació. Aquest procés està explicat al llibre del Yarza, p. 32-33.
8h: refresc de la MM
10:30h: autòlisi (farina i aigua)
11:00h: mescla de tots els ingredients + pastat + primera fermentació
14:00h: preformat/format + segona fermentació (a la nevera serien unes 16h)
6:30h: atemperament + tall + cocció
8h: ja hauria d’estar llest per esmorzar :P
Iteracions
#1 25/04/2020
#2 27/04/2020
#3 28/04/2020
#4 03/05/2020
#5 05/05/2020
#6 07/05/2020
#7 09/05/2020
#8 11/05/2020
#9 13/05/2020
#10 15/05/2020
#11 17/05/2020
Total farina
600g
650g
600g
600g
600g
600g
600g
550g
550g
550g
500g
MM
200g (33%)
300g (46%)
200g (33%)
200g (33%)
200g (33%)
200g (33%)
200g (33%)
100g (18%)
150g(27%)
100g(18%)
110g al 50%, equivalent a 146g al 100%(29%)
Hidratació
67%
83%
65%
67%
70%
70%
70%
70%
70%
70%
70%
Aigua
300g
290g
290g
300g
325g
325g
325g
335g
310g
335g
313g
Refresc MM
4h
4h
4h
3,5h
3h
3h
3h
3h
3h
3h + 4:20h
9,5h(50%)
Autòlisi
2h +sal +MM
0,5h +sal +MM
0,5h +sal +MM
0,5h +sal +MM
0,5h +sal +MM
0,5h +MM
0,5h +MM
0,5h +MM
0,5h+MM
0,5h
0,5+MM
primera fermentació
3-4h
3-4h
3-4h
4h
3h
3h
3h
3h
3h
3h
3h
segona fermentació
12h nevera
4h
4h
11-12h nevera
13h nevera
13,5h nevera
13,5h nevera
16h nevera
16h nevera
11h nevera
1:40h + 1:25h nevera
cocció
10′ a 250º. Anem baixant gradualment fins als 220º.
10′ a 250º. Anem baixant graualment fins als 220º.
12′ a 250º. 38′ a 210º.
15′ a 250º. obrim porta i retirem safata vapor. 25′ a 250º. obrim porta i fem 10′ a 210º.
preescalfem a 250º opció “dalt+baix”. 15′ a 250º, opció “baix” i afegim aigua. obrim porta i retirem safata vapor. 20′ a 230º, opció “baix+dalt”. 15′ a 210º.
preescalfem a 250º opció “dalt+baix”. 20′ a 250º opció “baix” i afegim aigua. obrim porta i retirem safata vapor. 15′ a 230º, opció “baix+dalt”. 15′ a 210º.
preescalfem a 250º opció “dalt+baix” amb la reixa a la guia inferior i la greixonera+tapa. 20′ a 250º opció “baix” greixonera tapada. 8′ a 250º opció “dalt+baix” sense tapa. 7′ a 230º. 15′ a 210º.
preescalfem a 250º opció “dalt+baix”. 25′ a 250º opció “baix” i afegim aigua. obrim porta i retirem safata vapor. 15′ a 230º, opció “baix+dalt”. 15′ a 210º.
preescalfem a 250º opció “dalt+baix”. 25′ a 250º opció “baix” i afegim aigua. obrim porta i retirem safata vapor. 15′ a 230º, opció “baix+dalt”. 5′ a 210º.
preescalfem a 250º opció “dalt+baix”. 25′ a 250º opció “baix” i afegim aigua. obrim porta i retirem safata vapor. 10′ a 230º, opció “baix+dalt”. 10′ a 210º.
acidesa
molt
poc
mig
mig
poc
poc-mig
poc-mig
poc-mig
poc-mig
poc-mig
Iteració #1
Molt i molt bo, no podíem deixar de menjar-ne, però amb un punt d’acidesa destacable que no a tota la família ha agradat, probablement a causa d’una llarga fermentació (descartem per #2 que sigui per tenir un percentatge alt de MM).
Caldria provar:
Fer l’autòlisi més curta.
Reduir quantitat de massa mare inicial (al llibre del Yarza fa servir només 5-10 grams de la MM refrigerada i l’alimenta dues vegades (encara requereix més planificació)).
Reduir a 8 hores el temps de nevera.
Pa de massa mare #1Pa de massa mare #1 – Molla
Iteració #2
Boníssim. Una mica aixafat, probablement a causa del gran percentatge de MM. No ha fet grenya.
Pa de massa mare #2
Iteració #3
Decepció. Ha quedat com estovat i mig àcid. Com si fes dies que estava fet. Com de panificadora. La crosta sembla que per dalt ha quedat dureta però per sota el pa s’ha abombat, com si hagués crescut cap avall.
Pa de massa mare #3
Iteració #4
Bé!!! M’he despistat una mica amb el forn, i ha estat molta estona a 250º… Però ei, no ha quedat gens malament. Costa una mica de tallar perquè té molta crosta per dalt.
De cara al proper, mirarem d’augmentar una mica la hidratació.
També mirarem d’innovar una mica amb els talls… ;)
Pa de massa mare #4
Iteració #5 hidratació 70%
Yessss!!! Es-pec-ta-cu-lar.
Una molla elàstica, tova i humida, i una crosta híper cruixent, tant per dalt com per baix. Costa un ou de tallar amb el ganivet del pa, potser caldria plantejar fer-li una altra forma més allargada, tipus barra ampla.
Acidesa justa. Segurament la MM amb 3 hores ja ha tingut prou temps per refrescar-se.
Pa de massa mare #5Pa de massa mare #5 – Goita quins alveols
No m’he recordat de fer plecs a la massa durant la primera fermentació. A l’hora de formar, he fet el que he pogut, però ha sigut força desastrós perquè no es deixava manipular. Em toca estudiar com manipular masses hidratades:
De cara al proper pa, provarem:
Fer plecs cada 0,5h durant la primera fermentació, unes 3 vegades.
Fer un preformat i deixar reposar 0,5h abans de fer el format.
Posar cargols i rosques a la safata de vapor.
Provar el patró de fornejat:
20′ 250º, opció “baix” + aigua a la safata de vapor
15′ 230º, opció “dalt+baix” (sense safata de vapor)
15′ 210º, opció “dalt+baix”
També ens queda pendent provar de posar la sal després de l’autòlisi.
Iteració #6: rosques i cargols
Uauuuu!!!
Aquesta vegada sí que sí. Difícilment millorable B)
Ha pujat més que els anteriors, i ha començat a fer grenya. La crosta, cruixent i delicada (no tan dura com la del pa #5, sobretot la de sota).
Hem afegit la sal després de l’autòlisi, per afavorir el treball dels llevats.
Hem fet els plecs cada 40 minuts aprox, durant la primera fermentació, i hem mig après a bolejar la massa en el moment de formar.
Hem modificat lleugerament el patró del forn, i hem afegit uns cargols i rosques a la safata de vapor. La propera vegada ens atrevirem a posar-hi l’aigua ben calenta perquè faci més vapor.
Pa de massa mare #6Pa de massa mare #6: molla
M’agradaria poder provar una xapa o pedra per a forn, i/o també tapar el pa amb un bol durant els primers minuts, per afavorir que hi hagi vapor.
Iteració #7: pa de cassola en greixonera
Hem volgut experimentar amb el mètode del pa en cassola. Per a fer-ho, hem optat per la greixonera de la iaia. La veritat, esperàvem un resultat molt diferent. Però ha tingut molt d’èxit, així que no ha sortit tan malament.
No ha pujat tant, i no ha fet grenya, tot i que els talls s’han obert molt. La crosta és fineta i cruixent. El pa es talla molt fàcil.
És boníssim.
Pa de massa mare #7Pa de massa mare #7: molla
En aquest punt de l’experimentació, hem de dir que el pa #6 ens ha convençut molt, i el #7 també, tot i que potser no tant com el #6. Diguem que el #6 ens recorda més a un pa de pagès, i l’altre a un pa de motlle (J. dixit, jo no hi estic tan d’acord). Per tant, seguirem iterant fent servir el #6 com a punt de partida.
No sabem si el pa pot créixer més i fer més grenya. Potser sí, potser no. No oblidem que estem treballant amb farina integral d’espelta, i no pas amb farina de blat 000.
Treballarem en la propera iteració sobre la possibilitat que s’estigui produint una sobrefermentació que dificulti que el pa pugi i/o grenyi prou un cop dins el forn. Reduirem la quantitat de MM a 100g (18%) i mantindrem tots els temps.
Més endavant ens agradaria fer proves amb un pèl més d’hidratació (75-77%).
Iteració #8: 18% massa mare
Oh, que bo. Més semblant a un pa de pagès, que les darreres iteracions. Més semblant al #5. Súper crosta gruixuda i cruixent i interior humit (un pèl massa tupida la molla, crec). Costa molt de tallar. No poder parar de menjar…
Sí, creiem que entrava al forn prefermentat, ja que a l’hora de fer el tall aquesta vegada sí que hem pogut apreciar la molla més estructurada (no tan flonja/desfeta com en les altres iteracions).
El pa sembla més petit, que de fet ho ha de ser, perquè porta 50g menys de farina, però tot i així, creiem que encara ha de tenir marge per pujar. Ens centrarem en la creació de vapor durant la primera fase de cocció, a veure si aconseguim unes pedres volcàniques o similar.
De cocció, li hem donat 5 minuts més a la primera fase, ja que entre una cosa i l’altra el forn ha perdut temperatura (de fet, ha estat els primers 20′ amb la llumeta encesa). Ha quedat súper torrat, també la crosta de sota. Potser no cal tant ;)
Avui li hem pres les mides: 20cm de diàmetre i 7,5cm d’alçada màxima.
Pa de massa mare #8Pa de massa mare #8: mollaPa de massa mare #8
Iteració #9: 27% massa mare
Ja que tenim les mides preses del pa amb 18% de massa mare, hem volgut provar amb un 27%, per veure’n la diferència.
El patró de forn també l’hem canviat, per no torrar-lo tant.
El resultat és molt similar al #8 (té exactament les mateixes mides), tot i que no ha grenyat tant. Potser és una mica menys rodó. A l’hora dels talls semblava un pèl sobrefermentat, però molt subtil.
Pa de massa mare #9Pa de massa mare #9: vista aèriaPa de massa mare #9: molla
Iteració #10: autòlisi
Avui ens ha donat per fer dos refrescos a la massa mare, i no hem entès ben bè res:
La massa mare portava 48h refrigerada, i en el primer refresc (el de sempre, de 3 hores), ens l’hem trobada una mica crescuda. Hem reservat els 100g a la nevera i hem tornat a refrescar 1:1:1. Al cap de 3 hores, la massa no havia crescut tant, i al cap de 4 hores i poc ja havia crescut més. Nosaltres enteníem que la massa s’entrena i cada vegada creix més ràpid, però no ha sigut així.
Massa mare 3h després del primer refresc 1:1:1
Massa mare 3h després del segon refresc 1:1:1
Massa mare 4:20h després del segon refresc 1:1:1
Sospitem que falta temperatura per refrescar la massa mare. L’ideal seria refrescar-la a 25-30ºC.
Una altra diferència important en el pa d’avui és que hem fet una autòlisi de 30min només amb la farina i l’aigua. S’ha notat molt a l’hora de pastar. Hem afegit primer la MM, i després la sal.
I la darrera gran diferència és la durada de la segona fermentació, que entre pitos i flautes s’ha reduït a 11 hores.
El resultat ha estat desastrós, molla humida i tupida, una mica gelatinosa. Es tallava la mar de fàcil, això sí.
Per cert, hem llegit que l’espelta té molta més proteïna que el blat, i per tant segurament la hidratació que estem manejant equival a una hidratació inferior en receptes de blat. Per tant, tenim marge encara per anar pujant el %.
de 19:10h a 6:10 són 11 hores de fermentació a la nevera.
11:40h refresc 2
15:25h Autòlisi
16:00h-16:10h Pastat
16:50h: plecs
17:30h: plecs
18:10h: plecs
19:10h: format i a la nevera
Pa de massa mare #10Pa de massa mare #10: Molla
Iteració #11: MM sòlida
Un altre desastre. Entremig, he fet unes baguettes franceses de sola de sabata. Cal dir que tot el que faig té èxit i es menja sense problema, però vaja, que hi ha moments tan frustrants…
En aquesta iteració he volgut fer les dues fermentacions en directe, però quan ja em tocava posar al forn hem hagut de sortir de casa, i llavors he posat el pa a la nevera…
També, hem fet servir massa mare sòlida, perquè vam llegir que era més adequada per a blats antics i farines integrals. Bah.
Ha anat directament del forn a la nevera, no sé si això també pot haver suposat un problema, perquè el pa ha sortit aixafat i amb poca crosta, com el dia que vam coure en greixonera.
Ens costa molt apreciar el punt de maduració de la pasta. Hem fet un testimoni (no ha servit per a res) i algunes fotos en certs moments per estudiar-ne la seva evolució.
15:25, després de formar
16:05
17:00, abans d’entrar a la nevera
18:25, sortint de la nevera
Segurament s’ha sobfrefermentat i caldria escurçar la fermentació.
De fet, els talls parlaven per sí sols…
Pa de massa mare #11: Els talls ja ens indicaven una sobrefermentacióPa de massa mare #11Pa de massa mare #11: Molla
Experiments pendents
Augmentar la hidratació
Coure en planxa d’acer
Fer l’autòlisi (0,5h-2h) només amb farina+aigua, i afegir després la MM i la sal.
Refrescar dues vegades la MM (informar-nos de patrons de refresc)
Reduir la sal (a casa no volem consumir-ne tanta)
Canviar el format (fer un torpedo?)
Laminar la massa abans de fer els plecs.
Escurçar fermentacions, ja que el gluten de la farina integral d’espelta és feble i no convé esgotar-lo.
Anotacions
Per fer un pa de massa mare cal comptar entre 12 i 24 hores.
Es recomana fer un 20% de MM sobre el pes de la farina (aquesta recepta en porta més). A l’hivern sí que és recomanable fer-ne servir més.
La temperatura més ideal per treballar amb massa mare és 25-27 graus, però no cal obsessionar-s’hi.
Amb la panificadora, hi ha qui fa el programa Massa (1.5h), deixa reposar, i després fa el programa Pa sense gluten (4h). Aquí caldria sumar-hi el pas previ d’alimentació de la MM.
Si es vol fer la cocció al matí es necessita molta antel·lació (entre que preescalfes el forn, cous i refredes poden passar tranquil·lament 2 o 3 hores). Millor fer-ho al vespre.
Provar un forn de ceràmica amb tapa.
Provar de fer dos pans de cop fent servir dos banettons allargats. Per formar el pa allargat, fer un tríptic, girar 90º i enrotllar (Gluten Morgen dixit).
Si la massa és molt hidratada, es pot fer servir farina d’arròs per posar al banetton (en no tenir gluten, no s’enganxa).
Es recomana tapar el banetton amb una bossa quan està a la nevera, suposo que perquè no s’assequi.
Si fas pa cada dia, pots guardar 100g de MM a la nevera i fer un sol refresc. Si el fas cada 7-15 dies, només cal que guardis 15 o 20g i fer un parell de refrescos (la nit abans, 1:20:10 [3g:60g:30g], el matí 1:1:1,3 [93g:93g:123g]; en total tens 309g de MM).
Una MaMa activa, estabilizada y con buena acidez, debería cuadruplicar su volumen inicial en 6-8 horas a temperatura ambiente
A l’estiu, amb farines fluixes, blats antics (espelta!), integrals, etc. millor fer servir MM sòlida (hi ha menys degradació). Proporció 2:1.
MM = “el creixent”
MM sòlida: Madura: Será aromática, de sabor dulce y ligeramente ácido con un color blanco crudo. Su consistencia será firme y con alveolos alargados. Un síntoma que denota una masa madre extremadamente fuerte, es que en los refrescos estará lista antes de las 3 horas.
1) Añadir más cantidad de prefermento a la masa: Si habitualmente el porcentaje de harina que va prefermentada es del 15-30%, aquí lo podemos subir hasta el 50%.
2) Dar más pliegues durante la primera fermentación: Las masas con un alto porcentaje de harina de espelta se benefician de amasados cortos y muchos pliegues.
3) Usar masa madre: La acidez que proporciona la masa madre va a fortalecer la estructura del gluten.
4) Añadir ácido ascórbico (vitamina C) a la masa. (per exemple suc de taronja!)
Fase I: 20 gr MM al 100% de vuestra MM preferida, 90 gr harina espelta integral y 90 gr agua. Fermentar un mínimo de 8 horas (o toda la noche), hasta que esté claramente ácida.
Fase II: añadir a la fase I 200 gr de harina de espelta integral y 200 gr de agua. Fermentar durante 3-4 horas a 26ºC, o hasta que esté burbujeante sin pasarse y ligeramente ácida.
Masa:
Añadir a la fase II 300 gr de espelta integral, 150 gr de agua y 12 7 gr de sal. Mezclar.
Autolisis: no hay.
Amasado: francés y somero (2 tandas de 1-2 minutos).
Primera fermentación: dos horas a 25ºC con un pliegue a la hora.
Preformado: no hay, directamente dar forma de hogaza o bâtard.
Segunda fermentación: 1 hora a 25ºC y después toda la noche en la nevera.
Horno: vuestro procedimiento habitual, siendo especialmente importante el vapor en los primeros 10-15 minutos.
En el confinament, ja hem fet dos súper pans de pessic per celebrar els aniversaris de primavera. Seguim amb ganes de dolç, però aquesta vegada ens hem decidit per una recepta més tradicional per celebrar la mona :)
Ens hem inspirat en aquesta recepta, i també en aquesta altra :)
Ingredients (2 mones):
Massa:
250g farina de força
25g sucre
60mL aigua
2 cullerades soperes d’anís
3g de matafaluga
1g de coriandre mòlt
17g de llevat fresc
50g d’oli d’oliva verge extra
2 ous
Elaboració:
Amassem tots els ingredients excepte el llevat, 20g de l’aigua i l’oli.
Afegim l’oli.
Afegim el llevat i la resta de l’aigua, i les espècies.
Fem una bola i la posem en un bol untat amb oli, tapat amb el paper de forn reutilitzable, i el deixem a la nevera una hora.
Fem coure 2 ous.
Amb la rasqueta partim la massa en 4, i fem 4 xurros. De dos en dos, els trenem i ajuntem. Ens surten dues mones. Deixem reposar sobre la safata + paper de forn (millor que sigui paper vegetal) tapat amb un drap 2 hores.
Pintem les mones amb ou batut, hi col·loquem els ous durs i esquitxem amb sucre+aigua.
Les coem al forn preescalfat a 190º durant 25′, amb la safata més aviat cap a baix.
Nota: la propera vegada podem posar més anís, i potser un pessic de sal. De sucre queden molt fluixes, potser així potenciem altres sabors sense haver d’endolcir més.
Per fi ens n’hem ensortit amb una recepta per fer els nostres propis dürüms. Els hem fet integrals i han sortit de tot menys rodons, i una mica petits, però anirem perfeccionant la tècnica fins a aconseguir uns dürüms que ocupin tota la paella i ens permetin prescindir d’un producte processat més. Visca!
Gràcies Esbieta per tan bona explicació:
Aquí va la nostra versió:
Ingredients:
210g de farina integral d’espelta
95g d’aigua calenta
2 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra
1 pessic de sal
Elaboració:
Amassem i deixem reposar fet una bola i tapat 20 minuts.
Enfarinem la taula i dividim la massa en porcions.
Fem boletes i les tapem bé, deixant-les reposar 10 minuts.
Estirem les boletes, primer amb les mans i després amb el corró, de manera que quedin ben finetes.
Les anem posant l’una sobre de l’altra, i tapades amb el paper de forn reutilitzable.
Preescalfem durant uns 5 minuts la paella (hem fet servir la d’acer inoxidable al 6) i anem fent les truitetes.
Les anem posant en un plat, pulveritzant amb aigua i tapant perquè no s’assequin.
De cara a la propera vegada, pujarem les quantitats i la proporció d’aigua (haurien de sortir unes 9-10 truitetes):
315g de farina integral d’espelta
150g d’aigua calenta
3 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra
1 pessic de sal
Tinc ganes de provar aquesta!
250g farina
1cc bicarbonat
1 pessic de sal
3 cullerades d’oli d’oliva
1 tassa d’aigua calenta (150mL aprox) (l’anem afegint a poc a poc)
Estic més contenta que un pèsol amb el meu lipstick de cera d’abelles i oli de coco. Les proporcions, a ull! (He barrejat 8 g d’oli de coco amb un potet de crema hidratant ple de cera d’abella ratllada). La proporció podria ser 1:5.